divendres, 23 de setembre del 2016

L'Arxiu d'Història ha organitzat les Jornades Europees del Patrimoni 2016

Reproduïm la notícia que va sortir a L'Actual fent-se ressò de les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany, organitzades conjuntament per l'Arxiu d'Història, Caminant amb la Història i el Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar.


Jornades Europees de Patrimoni a Castellar
Enllaç a la notícia

Anna Parera
Els indrets i edificis emblemàtics d'una població n'expliquen la seva història i en defineixen també la seva identitat. A la vila, el cap de setmana passat, les Jornades Europees del Patrimoni van permetre visitar les construccions de pedra seca, el Palau Tolrà i la Parròquia de Sant Esteve tot descobrint algunes de les característiques més desconegudes.

Dissabte al matí, un grup de 27 persones va iniciar el recorregut des del pàrquing proper a l'escola Bonavista i es van dirigir cap a les restes de "dos forns continus de calç i un d'olla", va relatar Joan Roura, membre del Grup de Recerca de la Pedra Seca del CEC i guia de la visita. Tot seguit, van enfilar-se camí del Puig de la Creu per fer parada a la primera pedrera de Raig i, a continuació, a l'altra pedrera, la del Meima, que és d'on es va treure tota la pedra per construir l'església actual de la vila.

La visita va continuar passant per dues barraques, on els experts van explicar què són aquestes construccions de pedra seca i el per què hi havia cultius de vinya, entre d'altres anècdotes. Els descobriments van continuar agafant un camí que ha arreglat recentment el Grup de Recerca de la Pedra Seca "per anar a veure unes barraques que hem descobert últimament", va desvetllar Roura. "Una és de dos cossos", amb una part que utilitzaven les persones i l'altra els animals. La ruta va finalitzar a l'entrada de Castellar, on hi ha un altre forn de calç.

Diumenge, des de les 11 del matí, era l'altre moment per poder continuar gaudint d'aquestes visites al patrimoni castellarenc de la mà de l'Arxiu d'Història, Caminant amb la Història i la Parròquia. En aquesta ocasió, s'entraria a dos espais molt coneguts com són el Palau Tolrà i l'Església de Sant Esteve, "però visitant elements que difícilment la gent ha pogut accedir-hi", va assegurar Llorenç Genescà, guia de la visita.

El Palau Tolrà, obra de l'arquitecte Emili Sala i Cortés, abans de ser oficialment des del 1994 l'Ajuntament, va servir com a llar d'infants i també com a institut. Molt abans però, va ser l'habitatge d'Emilia Carles Tolrà, un fet que encara marca l'estructura de l'edifici i l'interès de la visita. Així, es va accedir al 2n pis on hi havia la sala de billar, lloc de reunió dels homes i que encara manté les rajoles i el sostre treballat. Al 1r pis, es va entrar a l'habitació que es creu que era de la marquesa, ja que té una gelosia que dóna a la Capella, que es va visitar a continuació. Finalment, es va baixar a un espai que poques vegades s'hi accedeix, el magatzem, celler i la bodega de forma circular, que queda sota el pati.

La Parròquia de Sant Esteve va ser la segona part de la descoberta. Començant per la cripta de la família Tolrà, la terrassa de la Rectoria i seguint pel cor i els laterals del pis superior de l'Església fins arribar al moment estelar, l'accés al campanar. Per acabar, també hi va haver una darrera sorpresa, el pas pel passadís subterrani que uneix la parròquia i la Rectoria.

dissabte, 23 de juliol del 2016

L'Arxiu d'Història ha digitalitzat la documentació del mas Canyelles


Pergamí de 1311, donació d'unes
terres a la vall de Canyelles.
L’Arxiu d’Història de Castellar ha signat un conveni amb la família propietària del mas Canyelles que ha fet possible la digitalització de tot el seu fons documental, que podrà ser consultat a l’Arxiu d’Història per a finalitats de recerca històrica. El conveni es va signar el passat mes de juny a la casa de Canyelles entre la propietària Emília Argemí i el president de l’Arxiu d’Història, Oriol Vicente.

El fons patrimonial del mas Canyelles, una de les masies del terme de Castellar documentades des de més antic, consta d’uns 350 documents d’entre els segles XIV i XIX, i inclou documentació d’altres masos que al llarg del temps s’han anat integrant al patrimoni de Canyelles, com can Quer o la Jofressa, aquest darrer del terme de Sentmenat.

La Sra. Emília Argemí signant el conveni
al costat del seu nét, Marc Romeu,
i el president de l'Arxiu d'Història,
l'arqueòleg Oriol Vicente.
Per accedir al fons digitalitzat es podrà consultar el seu inventari de forma totalment lliure, que serà accessible online al blog de l’Arxiu d’Història. Per a la consulta en detall dels documents digitalitzats caldrà omplir una sol·licitud indicant els documents a consultar i la finalitat de la recerca, que la família haurà d’autoritzar.

La digitalització de la documentació l’ha dut a terme un equip de l’Arxiu d’Història encapçalat per Joan Roura, amb l’assistència de Ramon Rusiñol i la supervisió de l’arxiver de l’Arxiu d’Història, Roger Rocavert. Els pergamins de dimensions més grans han estat digitalitzats fotogràficament per David Rocabert. Per la seva banda, l’historiador Esteve Canyameres ha realitzat la classificació i l’inventari del fons, que podrà ser consultat lliurement.


Joan Roura i Esteve Canyameres
treballant amb la documentació
de Canyelles.
Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte endegat per l’Arxiu d’Història de digitalització de fons privats del terme de Castellar per fer-los accessibles als investigadors de la història del nostre municipi, i la digitalització del fons del mas Canyelles representa un pas endavant molt important.


Inventari i sol·licitud de consulta

divendres, 22 d’abril del 2016

T’AGRADARIA UN MUSEU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR?

ESTÀ A LES TEVES MANS!


Vota clicant aquí!                (instruccions).

Del 23 d'abril al 21 de maig, ambdós inclosos, pots votar al procés de Pressupostos participatius 2016. Cada persona podrà votar fins a 3 propostes. L’Arxiu d’Història de Castellar ha presentat un projecte perquè els castellarencs puguem disposar d’un museu que ens apropi a la nostra pròpia historia. Aquest és el projecte que proposem:

PROPOSTA DE MUSEU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR
Castellar del Vallès és una vila amb molts mil•lennis d'història. En aquest indret del Vallès, entre la muntanya i la plana, s'hi ha viscut des de la prehistòria. Ibers, romans, visigots hi van deixar petjada fins a la fundació de les parròquies i ermites medievals que van ser el nucli del poble. A l'època moderna es va anar configurant la vila que coneixem ara, primer amb el gran creixement de la vinya i més tard entrant de ple en el procés industrialització.

A l'Arxiu d'Història de Castellar es conserven documents i objectes de totes aquestes èpoques, que s'han anat recollint en els darrers trenta anys. La tasca de recerca que s'ha dut a terme ha ajudat a comprendre millor cadascun d'aquests moments històrics i a generar un coneixement sobre la vida i la transformació de la nostra població.

Actualment, a la vila no hi ha cap espai expositiu que mostri tota aquesta història de segles que ajudi a comprendre d'on venim, qui som i apunti d'alguna manera cap on anem. Tanmateix, el creixent interès per la història del nostre poble (Jornades Europees del Patrimoni, Itineraris, grups del Facebook, col•lecció l'Abans), fa que ens animem a presentar aquesta proposta que pretén oferir a la ciutadania un lloc de trobada amb la seva història.

D'altra banda, hem comprovat que existeix la necessitat per part dels centres educatius de la vila de tenir un lloc de referència pel que fa als aspectes històrics i de transformació social. Aquest nou espai expositiu modern i didàctic pretén oferir un suport eficient a l'hora de transmetre els coneixements bàsics de Ciències Socials de forma propera i amena.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
L'espai expositiu es trobarà a la Casa Ribas, en el casc antic, on ara mateix hi ha l'Arxiu d'Història, equipament municipal que disposa d'una planta baixa amb una sala per a exposicions temporals, un primer pis dedicat a la recerca i consulta, i un segon pis amb dues grans sales a on es pretén instal•lar el nou espai expositiu. La Casa Ribas, un edifici patrimonial catalogat, té totes les condicions necessàries per acollir visitants i es troba situada en un lloc de fàcil accés i adient per donar a conèixer la història de la vila.
El nou espai expositiu pretén cobrir una mancança històrica a la nostra vila. La proposta està alineada amb les noves formes de transmissió no formal del coneixement, lluny de les col•leccions de materials disposats en vitrines dels museus tradicionals. Per aquest motiu, el nou espai comptarà amb una sèrie de panells explicatius, espais per a projeccions i dos dispositius tàctils multimèdia on es podrà entendre l’evolució del poblament històric de Castellar. D'altra banda, l'espai pretén mostrar algunes de les peces més representatives de la seva història i oferir rèpliques d'objectes històrics per tal de que els centres educatius i el públic en general els pugui manipular i entendre millor.
L'espai quedarà establert de forma que es pugui adaptar a les necessitats de cada moment, per exemple a les visites escolars. El sistema proposat podrà fer que part dels panells puguin quedar enrotllats per tal d’alliberar l'espai i oferir la informació de forma adequada a cada tipus de visita (infants, públic general, instituts...) D'altra banda, en els expositors instal•lats en llocs estratègics es podran mostrar les peces més representatives de la història de la vila.
El nou espai expositiu constarà de dues sales, totes dues adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i per a infants. En la primera sala es farà un recorregut per la història de la vila a través del temps, des del poblament prehistòric a l'època moderna, amb l'explicació del període, els jaciments o configuració del poble en aquell moment, reproducció de documents i fotografies, etc.. La segona estarà dedicada a l'època contemporània i dividida en dos àmbits, l’àmbit rural i l'àmbit industrial.
Els dos espais expositius estaran disposats en format de plafons i la informació s'oferirà a través de grans vinils. En les sales podrem trobar peces arqueològiques i objectes històrics significatius, integrats dins l'espai expositiu. Tanmateix per a cada període està previst que es projecti una gravació sobre un personatge de l'època (gravació que es pretén fer conjuntament amb l'Esbart Teatral) que ens expliqui com era la vida en aquell moment.
Per últim, integrats en l'espai expositiu, una sèrie de dispositius tàctils multimèdia ens ajudaran a aprofundir en el coneixement de l'època. Gràcies a aquests dispositius la informació es podrà anar ampliant i adequant a les noves troballes.
El pressupost que es presenta va destinat al cost d'efectuar la instal•lació de l'espai expositiu i la compra del material necessari. En cap cas es pretén destinar a la realització dels continguts de l'exposició.
El nou espai expositiu està destinat a ser utilitzat tant pel públic en general com pels centres educatius, ja que pretén abastar un ampli ventall de públic de forma didàctica i efectiva.
Vota clicant aquí!                (instruccions).

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona: fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallès

Detall d'un dels pergamins digitalitzats


L’Arxiu d’Història de Castellar ha dut a terme la digitalització del fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Castellar custodiat a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona (APSMP), gràcies a un acord de col·laboració entre tots dos arxius.
La història d’aquest fons documental comença l’any 1561, quan la nostra parròquia es va unir a la Reverent Comunitat de Beneficiats de Santa Maria del Pi mitjançant una agregació canònica decretada pel Papa Pius IV. Des d’aleshores i fins al segle XIX, les rendes de la parròquia de Sant Esteve de Castellar van servir per a sufragar la solemnitat de l’Ofici Diví de la basílica del Pi. 
Entre la documentació ara digitalitzada en destaca la que va generar tot el procés d’agregació. També hi trobem una sèrie de trasllats de documents medievals d’algunes masies de Castellar, que van ser recopilats per demostrar els límits jurisdicionals de la parròquia de Sant Esteve en un llarg plet que va mantenir contra la parròquia veïna de Sant Feliu del Racó.
L’APSMP també s’ha fet càrrec de la restauració d’alguns documents importants i ha enllestit un inventari exhaustiu –que esperem publicar properament– dels prop de tres-cents documents que formen aquest fons i que abasten del segle XII fins al XIX.
L’acord de col·laboració entre l’APSMP i l’AHCVA també inclou la realització d’un estudi d’aquesta documentació que aportarà noves dades per a la història de Castellar i de les institucions implicades.

dimecres, 17 de juny del 2015

Les Xerrades de l'Arxiu d'Història: la formació dels primers carrers de Castellar.

Dia: dijous 18 de juny
Hora: 19.30 h
Lloc: Sala Valls Areny del Mirador.

Joan Antoni Ferran ha transcrit i publicat tres capbreus del Vallès Occidental que contenen dades úniques i de gran importància per a l’estudi de la formació dels primers carrers del poble de Castellar. Ens explicarà què és un capbreu, quina utilitat té per a l’estudi històric i, en relació a la història de Castellar, quines dades ens permeten conèixer els tres capbreus que ha publicat.

dimecres, 10 de juny del 2015

La documentació històrica del castell de Castellar consultable a l'Arxiu d'Història

Els estudiosos de la història de Castellar tenen una nova i important eina a l'Arxiu d'Història: la documentació medieval digitalitzada del fons Sentmenat de l'arxiu Fontcuberta, concretament la que correspon al municipi de Castellar. Aquesta documentació ha estat digitalitzada per la Universitat de Barcelona, que n'ha cedit una còpia a l'Arxiu d'Història perquè pugui ser estudiada.


Per facilitar la seva consulta als interessats, podeu descarregar-vos l'inventari de les carpetes que es poden consultar a l'Arxiu d'Història. També us podeu descarregar l'inventari complet, que inclou documentació no referent a Castellar:


Carpeta 8, número 7 i 9: documents de la causa de la jurisdicció del terme de Castellar. 98 Kb

Carpeta 9. Heretat "Castell de Castellar"  4 Mb

Carpeta 10, lligall 1: Establiments perpetus.  1 Mb

Carpeta 10, lligall 4: documents que acrediten l'existència de censos, censals i dominis.  3 Mb

Carpeta 11, lligalls 1 i 2: reconeixements de censos, censals i dominis.  1 Mb

Carpeta 14: delmes del terme de Castellar  1 Mb

Carpeta 15: jurisdicció civil i criminal de Castellar  4 Mb

Carpeta 25: documents curiosos.  285 Kb

Carpeta 34, lligall 1: trasllats de plets.   2 Mb


INVENTARI COMPLET   69 Mb


En el següent article podeu trobar més informació sobre l'arxiu Fontcuberta:

L’ARXIU PATRIMONIAL FONTCUBERTA (SEGLES X-XXI) (Daniel Piñol-Alabart, 2017)


______________________________

divendres, 17 d’abril del 2015

Presentació de la revista Plaça Vella 56

Data: Sant Jordi, dijous 23 d'abril.
Lloc: Sala d'Actes del Mirador.
Hora: 19.30 h.
Us convidem a la presentació del darrer número de la nostra revista Plaça Vella. En aquesta ocasió la revista inclou dos articles. El primer està dedicat a la masia de can Pèlags de Castellar del Vallès, i conté un estudi arquitectònic realitzat per l'arqueòleg Joan Manuel Coll i una ressenya històrica a càrrec del genealogista Esteve Canyameres. El segon article tracta del cas d'Enric Comellas i Tàpias, un castellarenc que va estar pres en un camp de concentració nazi i que finalment va desaparèixer durant un trasllat de presos cap a l'interior d'Alemanya. L'article és escrit pel seu besnét Joan Comellas. A l'acte hi intervindran dos dels autors: Esteve Canyameres i Joan Comellas.

Us hi esperem!