dilluns, 5 d’octubre del 2015

Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona: fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallès

Detall d'un dels pergamins digitalitzats


L’Arxiu d’Història de Castellar ha dut a terme la digitalització del fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Castellar custodiat a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona (APSMP), gràcies a un acord de col·laboració entre tots dos arxius.
La història d’aquest fons documental comença l’any 1561, quan la nostra parròquia es va unir a la Reverent Comunitat de Beneficiats de Santa Maria del Pi mitjançant una agregació canònica decretada pel Papa Pius IV. Des d’aleshores i fins al segle XIX, les rendes de la parròquia de Sant Esteve de Castellar van servir per a sufragar la solemnitat de l’Ofici Diví de la basílica del Pi. 
Entre la documentació ara digitalitzada en destaca la que va generar tot el procés d’agregació. També hi trobem una sèrie de trasllats de documents medievals d’algunes masies de Castellar, que van ser recopilats per demostrar els límits jurisdicionals de la parròquia de Sant Esteve en un llarg plet que va mantenir contra la parròquia veïna de Sant Feliu del Racó.
L’APSMP també s’ha fet càrrec de la restauració d’alguns documents importants i ha enllestit un inventari exhaustiu –que esperem publicar properament– dels prop de tres-cents documents que formen aquest fons i que abasten del segle XII fins al XIX.
L’acord de col·laboració entre l’APSMP i l’AHCVA també inclou la realització d’un estudi d’aquesta documentació que aportarà noves dades per a la història de Castellar i de les institucions implicades.

dimecres, 17 de juny del 2015

Les Xerrades de l'Arxiu d'Història: la formació dels primers carrers de Castellar.

Dia: dijous 18 de juny
Hora: 19.30 h
Lloc: Sala Valls Areny del Mirador.

Joan Antoni Ferran ha transcrit i publicat tres capbreus del Vallès Occidental que contenen dades úniques i de gran importància per a l’estudi de la formació dels primers carrers del poble de Castellar. Ens explicarà què és un capbreu, quina utilitat té per a l’estudi històric i, en relació a la història de Castellar, quines dades ens permeten conèixer els tres capbreus que ha publicat.

dimecres, 10 de juny del 2015

La documentació històrica del castell de Castellar consultable a l'Arxiu d'Història

Els estudiosos de la història de Castellar tenen una nova i important eina a l'Arxiu d'Història: la documentació medieval digitalitzada del fons Sentmenat de l'arxiu Fontcuberta, concretament la que correspon al municipi de Castellar. Aquesta documentació ha estat digitalitzada per la Universitat de Barcelona, que n'ha cedit una còpia a l'Arxiu d'Història perquè pugui ser estudiada.


Per facilitar la seva consulta als interessats, podeu descarregar-vos l'inventari de les carpetes que es poden consultar a l'Arxiu d'Història. També us podeu descarregar l'inventari complet, que inclou documentació no referent a Castellar:


Carpeta 8, número 7 i 9: documents de la causa de la jurisdicció del terme de Castellar. 98 Kb

Carpeta 9. Heretat "Castell de Castellar"  4 Mb

Carpeta 10, lligall 1: Establiments perpetus.  1 Mb

Carpeta 10, lligall 4: documents que acrediten l'existència de censos, censals i dominis.  3 Mb

Carpeta 11, lligalls 1 i 2: reconeixements de censos, censals i dominis.  1 Mb

Carpeta 14: delmes del terme de Castellar  1 Mb

Carpeta 15: jurisdicció civil i criminal de Castellar  4 Mb

Carpeta 25: documents curiosos.  285 Kb

Carpeta 34, lligall 1: trasllats de plets.   2 Mb


INVENTARI COMPLET   69 Mb


En el següent article podeu trobar més informació sobre l'arxiu Fontcuberta:

L’ARXIU PATRIMONIAL FONTCUBERTA (SEGLES X-XXI) (Daniel Piñol-Alabart, 2017)


______________________________

divendres, 17 d’abril del 2015

Presentació de la revista Plaça Vella 56

Data: Sant Jordi, dijous 23 d'abril.
Lloc: Sala d'Actes del Mirador.
Hora: 19.30 h.
Us convidem a la presentació del darrer número de la nostra revista Plaça Vella. En aquesta ocasió la revista inclou dos articles. El primer està dedicat a la masia de can Pèlags de Castellar del Vallès, i conté un estudi arquitectònic realitzat per l'arqueòleg Joan Manuel Coll i una ressenya històrica a càrrec del genealogista Esteve Canyameres. El segon article tracta del cas d'Enric Comellas i Tàpias, un castellarenc que va estar pres en un camp de concentració nazi i que finalment va desaparèixer durant un trasllat de presos cap a l'interior d'Alemanya. L'article és escrit pel seu besnét Joan Comellas. A l'acte hi intervindran dos dels autors: Esteve Canyameres i Joan Comellas.

Us hi esperem!