Nou número de la revista Plaça Vella

Us presentem el darrer número de la revista Plaça Vella que editem des de l'Arxiu d'Història de Castellar, que ja us podeu descarregar gratuïtament des de la nostra web. En aquest número, Josep-Oriol Font ens parla de la història de la Comunitat de Regants de l'aigua de Canyelles, d'arrels medievals. També recuperem un personatge important de la nostra literatura, l'escriptor castellarenc Joan Vives i Borrell, de la mà de l'Eulàlia Sagrera. Un altre article ens mostra com Castellar va esdevenir un poble al segle XVIII, a partir de l'estudi de Joan Antoni Ferran de l'urbanisme modern i de les famílies castellarenques. I, finalment, es fa un repàs de les primeres orquestres castellarenques i els seus intèrprets, centrant l'atenció en el seu màxim exponent: Los Hidalgos del Vallés, més tard convertits en la cobla-orquestra La Principal de Castellar, fruit de la recerca de Joan Grau i Roger Rocavert.

DESCARREGA-TE-LA AQUÍ!

Verema castellarenca, vers 1990

Verema castellarenca, vers 1910 (no 1990 com diu a l'Actual!!!) A Castellar, el cultiu de la vinya gairebé ha desaparegut, malgrat la gran importància que havia tingut en el passat. Aquesta foto és un dels escassos testimonis gràfics de la verema a Castellar: un grup d'homes collint raïm a una vinya de ceps grossos, com solien ser les de vora el poble en aquell temps. Porten camises clares arremangades, faixa, armilla, boines i gorra. Sembla que la vinya estava situada cap a la cruïlla dels actuals carrers Barcelona i Arbreda. A l'horitzó, amb grans oliveres, el turó de Puigverd.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2g3mLTo
via IFTTT

A favor de Castellar del Vallès com a espai escrit

Volem compartir aquest interessant article d'Anton Carbonell aparegut avui a L'Actual. A favor de Castellar del Vallès com a espai escrit. El curs passat, un grup de professors d'alguns centres educatius de Castellar del Vallès vam endegar una experiència singular. A partir de la feina feta per la bona gent de l'Associació La Pedra Fina (i especialment per Daniel Rocavert) i de l'Arxiu d'Història i el Grup de la Pedra seca, vam donar forma a una ruta literària pels voltants de Castellar relacionada amb la poesia de Joan Arús, que tenia uns codis QR com un factor de senyalització i de referència informativa històrica i literària. L'activitat anava adreçada als alumnes de quart d'ESO i se'n van beneficiar els dos instituts públics i les dues escoles privades del poble. Amb l'ajut de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Castellar, vam aconseguir implicar el poeta Miquel Desclot, que va fer sessions d'introducció al llenguatge de la poesia i als versos de Joan Arús a tots els centres educatius del poble. També, l'ajut institucional ens va servir per editar i distribuir uns dossiers didàctics que es van treballar a l'aula i que van quedar com un recordatori material per a l'alumnat de l'activitat realitzada. Crec que l'experiència va ser prou positiva. Els alumnes van prendre consciència d'un paisatge i d'una poesia que no resultaven llunyans i que, a la fi, il·lustraven i enriquien els seus referents més pròxims. Conèixer el seu entorn natural, valorar-lo i vindicar-lo és una operació que, ben segur, molts nois i noies del poble van saber apreciar. Després de fer la ruta i llegir els versos de Joan Arús, totes les formes del paisatge prenien una dimensió afectiva nova. Els camins, la font, la malesa, el gorg, el riu, els arbres, els ocells, la casa pairal,… esdevenien una realitat propera i les paraules del poeta aconseguien un sentit complet. En aquests moments, però, tenim damunt la taula un repte important com a comunitat educativa i com a poble. Hem d'evitar que tots els esforços dedicats a la QRuta Arús quedin esvaïts per la deixadesa i la inoperància administratives. ¿Per què no comencem a integrar activitats com l'explicada en una veritable política educativa i cultural per a Castellar del Vallès? ¿Per què no som conscients que tenim una oportunitat extraordinària per reivindicar els nostres paisatges a través dels recursos que ens ofereixen els textos literaris? I, alhora, ¿pot haver-hi una fórmula més adient perquè el nostre entorn natural estigui endreçat i protegit des d'una perspectiva medioambiental que integrar-lo com a rutes literàries? No malbaratem un patrimoni natural, arquitectònic i històric important; sens dubte, molt ben inventariat, però malauradament desaprofitat per a la col·lectivitat. I adonem-nos que tenim una sèrie d'espais que demanen a crits una intervenció institucional i política per revertir-los a favor de la comunitat educativa i de la ciutadania. També, per tenir-ne cura des de l'àmbit medioambiental, evitar-ne la degradació i fomentar l'educació cívica de l'entorn. Hi ha itineraris que tenen unes possibilitats considerables com a rutes literàries. Penseu que Joan Oliver-Pere Quart, un dels grans escriptors de la literatura catalana del segle XX, va tenir una relació estreta amb Castellar del Vallès i els seus voltants. Ca n'Oliver, el Castell de Clasquerí i, anant una mica més lluny del nostre terme, el Marquet de les Roques (Vall d'Horta) constitueixen un veritable Espai Escrit, que hauríem de saber valorar com una de les riqueses culturals que ens singularitzen. ¿Per què no ens apliquem a convertir-lo en patrimoni viu, a l'abast de tothom, amb una gran potencialitat d'establir aquesta relació tan productiva entre entorn paisatgístic i literatura?
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2gtCqcY
via IFTTT

Pont de Cal Pinyot, 1909

Treballs de muntatge i col·locació del pont metàl·lic sobre el riu Ripoll davant de la fàbrica de cal Pinyot, a St. Feliu del Racó, un pas clau per travessar el riu. Antigament es passava a gual i amb palanques, però una forta riuada l'octubre de 1907 s'ho emportà tot. L'Ajuntament pensà primer a bastir un pont d'obra, però finalment va optar per aquest de ferro comprat de segona mà a l'Ajuntament de Ripollet per 1.300 ptes. La bastida de fusta fou, molt probablement, obra de l'autor de la foto, el fuster de Sant Feliu.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2gfX7tf
via IFTTT

Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni

Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2fdA6VN
via IFTTT

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX. Quan parlem de l'Escola Pia d'aquella època ja se sobreentén que era una escola masculina. L'aula que veiem és gran. Segurament, és a l'edifici del darrere de la capella, on ara hi ha el local del Grup Pessebrista. Observem la formal actitud dels alumnes, amb els braços creuats, assegut cadascú al seu pupitre de fusta. Tots amb bata i un bon nombre amb el cap pelat. Els tres cartells de la paret del fons són les taules de sumar, multiplicar i dividir; per sobre hi ha dos mapes i a la dreta, mig tallada, una pissarra amb una divisió.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2frB81c
via IFTTT

Aplec de Sant Sebastià, principis s. XX

A mitjan gener, l'Aplec de Sant Sebastià de Montmajor tenia molta anomenada entre els pobles dels voltants: Caldes, Sentmenat, Castellar, Sant Llorenç, Gallifa i Sant Feliu de Codines. Ho demostra la gentada que s'hi veu mentre encara van arribant persones per un dels camins. Castellar hi desplaçava, a peu, una representació ben nodrida. Les fumerades són dels nombrosos focs que feien les colles per escalfar-se i coure les vitualles. Podem observar que el conreu de la vinya encara era ben present.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2enMtNN
via IFTTT

Forn de Can Sallent, vers 1910-15

Construcció del nou forn de Can Sallent, dedicat a la fabricació de calç en procés de cuita contínua destinada a la indústria química i a la construcció, que substituïa un forn artesanal més antic. Era una instal·lació moderna, de gran producció. Les bastides de fusta, probablement, van ser construïdes per l'autor de la fotografia, 'el fuster de Sant Feliu'. A la casa del darrere hi vivia la família Pujol, dedicada a l'explotació amb diversos fills: Miquel, Rossend, Quim, tots amb l'apel·latiu 'de Can Sallent'.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2eZJR9H
via IFTTT

Memòries de l'Arxiu d'Història a L'ACTUAL: Trobada d'ocellaires, vers 1915

Des de principi de segle XX hi ha hagut molta afició als ocells cantaires. En aquesta fotografia hi podem veure una trobada de diverses entitats d'ocellaires amb els seus estandards baixant pel Passeig, entre els carrers Dr. Rovira i Dr. Pujol. Es pot apreciar que una de les entitats procedia de Gràcia i una altra de Santa Perpètua. Probablement, s'havien reunit a Castellar per a celebrar el certamen ocellístic que cada any es feia el dia de Pasqua Granada. En altres dates eren els aficionats castellarencs, els qui es desplaçaven a les altres localitats.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2es5x1i
via IFTTT

Xerrada sobre el poeta Joan Oliver.

Les xerrades de l'Arxiu d'Història.

JOAN OLIVER, ESCRIPTOR EXIGENT I COMPROMÈS
"Encara som a les trinxeres i les nostres armes són les paraules"

Dia: dijous 20 d'octubre
Hora: 19.30 h
Lloc: Sala d’Actes del Mirador.
  
El proper dijous dia 20 d'octubre, Anton Carbonell ens parlarà de la seva darrera recerca sobre el poeta Joan Oliver, "Pere Quart", a l'Arxiu Històric de Sabadell, a partir de la documentació conservada en el Fons Joan Oliver. El poeta descendia de la casa pairal de ca n'Oliver de Castellar del Vallès, on hi feia algunes estades.

Anton Carbonell és professor de literatura, membre del Col·lectiu Pere Quart (format per professors d'institut i d'universitat, per alumnes del màster de secundària i per escriptors, que treballen en defensa i a favor de la literatura catalana), autor de manuals de literatura i d'edicions d'un clàssic del teatre català com Àngel Guimerà ("Terra baixa", "Maria Rosa", "Mar i cel"), però també de Manuel de Pedrolo i de Josep Maria Benet i Jornet. Tot i la jubilació de la docència a la secundària, continua dedicat a la didàctica, a la recerca i a treballar pel foment de la literatura catalana. 

Nota del Grup de Recerca de la Pedra Seca sobre la ruta de les Jornades Europees del Patrimoni

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DE 2016

(Anar a l'entrada original)

Jornades Europees del Patrimoni

En l’àmbit de les Jornades Europees del Patrimoni, la nostra entitat, junt amb l’Arxiu d’Història, vàrem organitzar una descoberta del patrimoni de la construcció de pedra en sec i d’altres elements locals, com ara els forns de raig urbans que passen desapercebuts i les pedreres del Forn de Raig i del Meima.

De la mà d’en Joan Roura, pel Grup de Recerca de la Pedra Seca del C.E.C., i d’en Roger Rocabert, per l’Arxiu d’Història, els 27 assistents van gaudir d’una passejada en la que es feien diferents aturades als punts en els que es trobaven els elements protagonistes de la jornada, allà on rebien les acurades explicacions dels experts.

S’inicià a l’aparcament que es troba entre la Ronda de Tramuntana i el Carrer Forn de Raig, amb la intenció de mostrar les restes de dos forns de raig que es troben allà mateix, que passen desapercebudes per a bona part dels vianants que freqüenten aquella zona i que donen nom a un dels carrers esmentats.

Aquests forns de raig, molt més productius que els seus antecessor d’olla, van cessar la seva activitat l’any 1972, suposadament per la baixa rendibilitat davant la competència.

La Pedrera del Meima va treballar fins a la dècada del 1960, produint pedra per a vistoses construccions locals, com ara l’església de Sant Esteve, i també de la ciutat de Barcelona.

Costes amunt, passant pel Bosc de Pedres, els participants van gaudir de la visita a diferents barraques de pedra seca que es troben escampades pel Puig de la Creu, entre les que hi són dues de noves que han aparegut en les darreres setmanes, una d’elles molt peculiar per constar de dos cossos comunicats entre si.

Cal fer esment que s'ha iniciat el procés de preparació de l'expedient de la candidatura internacional de l'arquitectura de "Pedra en sec" com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en el que participen més de sis països i també la Generalitat de Catalunya.

La jornada es va donar per finalitzada al costat del forn de calç que es troba a la sortida del poble, camí de Can Cadafalch.

Cal agrair l’assistència dels participants, així com les exhaustives explicacions rebudes d’en Joan i d’en Roger.

L'Arxiu d'Història ha organitzat les Jornades Europees del Patrimoni 2016

Reproduïm la notícia que va sortir a L'Actual fent-se ressò de les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany, organitzades conjuntament per l'Arxiu d'Història, Caminant amb la Història i el Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar.

Enllaç a la notícia

Anna Parera

Els indrets i edificis emblemàtics d'una població n'expliquen la seva història i en defineixen també la seva identitat. A la vila, el cap de setmana passat, les Jornades Europees del Patrimoni van permetre visitar les construccions de pedra seca, el Palau Tolrà i la Parròquia de Sant Esteve tot descobrint algunes de les característiques més desconegudes.

Dissabte al matí, un grup de 27 persones va iniciar el recorregut des del pàrquing proper a l'escola Bonavista i es van dirigir cap a les restes de "dos forns continus de calç i un d'olla", va relatar Joan Roura, membre del Grup de Recerca de la Pedra Seca del CEC i guia de la visita. Tot seguit, van enfilar-se camí del Puig de la Creu per fer parada a la primera pedrera de Raig i, a continuació, a l'altra pedrera, la del Meima, que és d'on es va treure tota la pedra per construir l'església actual de la vila.

La visita va continuar passant per dues barraques, on els experts van explicar què són aquestes construccions de pedra seca i el per què hi havia cultius de vinya, entre d'altres anècdotes. Els descobriments van continuar agafant un camí que ha arreglat recentment el Grup de Recerca de la Pedra Seca "per anar a veure unes barraques que hem descobert últimament", va desvetllar Roura. "Una és de dos cossos", amb una part que utilitzaven les persones i l'altra els animals. La ruta va finalitzar a l'entrada de Castellar, on hi ha un altre forn de calç.

Diumenge, des de les 11 del matí, era l'altre moment per poder continuar gaudint d'aquestes visites al patrimoni castellarenc de la mà de l'Arxiu d'Història, Caminant amb la Història i la Parròquia. En aquesta ocasió, s'entraria a dos espais molt coneguts com són el Palau Tolrà i l'Església de Sant Esteve, "però visitant elements que difícilment la gent ha pogut accedir-hi", va assegurar Llorenç Genescà, guia de la visita.

El Palau Tolrà, obra de l'arquitecte Emili Sala i Cortés, abans de ser oficialment des del 1994 l'Ajuntament, va servir com a llar d'infants i també com a institut. Molt abans però, va ser l'habitatge d'Emilia Carles Tolrà, un fet que encara marca l'estructura de l'edifici i l'interès de la visita. Així, es va accedir al 2n pis on hi havia la sala de billar, lloc de reunió dels homes i que encara manté les rajoles i el sostre treballat. Al 1r pis, es va entrar a l'habitació que es creu que era de la marquesa, ja que té una gelosia que dóna a la Capella, que es va visitar a continuació. Finalment, es va baixar a un espai que poques vegades s'hi accedeix, el magatzem, celler i la bodega de forma circular, que queda sota el pati.

La Parròquia de Sant Esteve va ser la segona part de la descoberta. Començant per la cripta de la família Tolrà, la terrassa de la Rectoria i seguint pel cor i els laterals del pis superior de l'Església fins arribar al moment estelar, l'accés al campanar. Per acabar, també hi va haver una darrera sorpresa, el pas pel passadís subterrani que uneix la parròquia i la Rectoria.

L'Arxiu d'Història ha digitalitzat la documentació del mas Canyelles

Pergamí de 1311, donació d'unes

terres a la vall de Canyelles.

L’Arxiu d’Història de Castellar ha signat un conveni amb la família propietària del mas Canyelles que ha fet possible la digitalització de tot el seu fons documental, que podrà ser consultat a l’Arxiu d’Història per a finalitats de recerca històrica. El conveni es va signar el passat mes de juny a la casa de Canyelles entre la propietària Emília Argemí i el president de l’Arxiu d’Història, Oriol Vicente.

El fons patrimonial del mas Canyelles, una de les masies del terme de Castellar documentades des de més antic, consta d’uns 350 documents d’entre els segles XIV i XIX, i inclou documentació d’altres masos que al llarg del temps s’han anat integrant al patrimoni de Canyelles, com can Quer o la Jofressa, aquest darrer del terme de Sentmenat.

La Sra. Emília Argemí signant el conveni

al costat del seu nét, Marc Romeu,

i el president de l'Arxiu d'Història,

l'arqueòleg Oriol Vicente.

Per accedir al fons digitalitzat es podrà consultar el seu inventari de forma totalment lliure, que serà accessible online al blog de l’Arxiu d’Història. Per a la consulta en detall dels documents digitalitzats caldrà omplir una sol·licitud indicant els documents a consultar i la finalitat de la recerca, que la família haurà d’autoritzar.

La digitalització de la documentació l’ha dut a terme un equip de l’Arxiu d’Història encapçalat per Joan Roura, amb l’assistència de Ramon Rusiñol i la supervisió de l’arxiver de l’Arxiu d’Història, Roger Rocavert. Els pergamins de dimensions més grans han estat digitalitzats fotogràficament per David Rocabert. Per la seva banda, l’historiador Esteve Canyameres ha realitzat la classificació i l’inventari del fons, que podrà ser consultat lliurement.

Joan Roura i Esteve Canyameres

treballant amb la documentació

de Canyelles.

Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte endegat per l’Arxiu d’Història de digitalització de fons privats del terme de Castellar per fer-los accessibles als investigadors de la història del nostre municipi, i la digitalització del fons del mas Canyelles representa un pas endavant molt important.


Inventari i sol·licitud de consulta

T’AGRADARIA UN MUSEU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR?

ESTÀ A LES TEVES MANS!

Vota clicant aquí!                (instruccions).

Del 23 d'abril al 21 de maig, ambdós inclosos, pots votar al procés de Pressupostos participatius 2016. Cada persona podrà votar fins a 3 propostes. L’Arxiu d’Història de Castellar ha presentat un projecte perquè els castellarencs puguem disposar d’un museu que ens apropi a la nostra pròpia historia. Aquest és el projecte que proposem:

PROPOSTA DE MUSEU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR
Castellar del Vallès és una vila amb molts mil•lennis d'història. En aquest indret del Vallès, entre la muntanya i la plana, s'hi ha viscut des de la prehistòria. Ibers, romans, visigots hi van deixar petjada fins a la fundació de les parròquies i ermites medievals que van ser el nucli del poble. A l'època moderna es va anar configurant la vila que coneixem ara, primer amb el gran creixement de la vinya i més tard entrant de ple en el procés industrialització.

A l'Arxiu d'Història de Castellar es conserven documents i objectes de totes aquestes èpoques, que s'han anat recollint en els darrers trenta anys. La tasca de recerca que s'ha dut a terme ha ajudat a comprendre millor cadascun d'aquests moments històrics i a generar un coneixement sobre la vida i la transformació de la nostra població.

Actualment, a la vila no hi ha cap espai expositiu que mostri tota aquesta història de segles que ajudi a comprendre d'on venim, qui som i apunti d'alguna manera cap on anem. Tanmateix, el creixent interès per la història del nostre poble (Jornades Europees del Patrimoni, Itineraris, grups del Facebook, col•lecció l'Abans), fa que ens animem a presentar aquesta proposta que pretén oferir a la ciutadania un lloc de trobada amb la seva història.

D'altra banda, hem comprovat que existeix la necessitat per part dels centres educatius de la vila de tenir un lloc de referència pel que fa als aspectes històrics i de transformació social. Aquest nou espai expositiu modern i didàctic pretén oferir un suport eficient a l'hora de transmetre els coneixements bàsics de Ciències Socials de forma propera i amena.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA
L'espai expositiu es trobarà a la Casa Ribas, en el casc antic, on ara mateix hi ha l'Arxiu d'Història, equipament municipal que disposa d'una planta baixa amb una sala per a exposicions temporals, un primer pis dedicat a la recerca i consulta, i un segon pis amb dues grans sales a on es pretén instal•lar el nou espai expositiu. La Casa Ribas, un edifici patrimonial catalogat, té totes les condicions necessàries per acollir visitants i es troba situada en un lloc de fàcil accés i adient per donar a conèixer la història de la vila.

El nou espai expositiu pretén cobrir una mancança històrica a la nostra vila. La proposta està alineada amb les noves formes de transmissió no formal del coneixement, lluny de les col•leccions de materials disposats en vitrines dels museus tradicionals. Per aquest motiu, el nou espai comptarà amb una sèrie de panells explicatius, espais per a projeccions i dos dispositius tàctils multimèdia on es podrà entendre l’evolució del poblament històric de Castellar. D'altra banda, l'espai pretén mostrar algunes de les peces més representatives de la seva història i oferir rèpliques d'objectes històrics per tal de que els centres educatius i el públic en general els pugui manipular i entendre millor.

L'espai quedarà establert de forma que es pugui adaptar a les necessitats de cada moment, per exemple a les visites escolars. El sistema proposat podrà fer que part dels panells puguin quedar enrotllats per tal d’alliberar l'espai i oferir la informació de forma adequada a cada tipus de visita (infants, públic general, instituts...) D'altra banda, en els expositors instal•lats en llocs estratègics es podran mostrar les peces més representatives de la història de la vila.

El nou espai expositiu constarà de dues sales, totes dues adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i per a infants. En la primera sala es farà un recorregut per la història de la vila a través del temps, des del poblament prehistòric a l'època moderna, amb l'explicació del període, els jaciments o configuració del poble en aquell moment, reproducció de documents i fotografies, etc.. La segona estarà dedicada a l'època contemporània i dividida en dos àmbits, l’àmbit rural i l'àmbit industrial.

Els dos espais expositius estaran disposats en format de plafons i la informació s'oferirà a través de grans vinils. En les sales podrem trobar peces arqueològiques i objectes històrics significatius, integrats dins l'espai expositiu. Tanmateix per a cada període està previst que es projecti una gravació sobre un personatge de l'època (gravació que es pretén fer conjuntament amb l'Esbart Teatral) que ens expliqui com era la vida en aquell moment.

Per últim, integrats en l'espai expositiu, una sèrie de dispositius tàctils multimèdia ens ajudaran a aprofundir en el coneixement de l'època. Gràcies a aquests dispositius la informació es podrà anar ampliant i adequant a les noves troballes.

El pressupost que es presenta va destinat al cost d'efectuar la instal•lació de l'espai expositiu i la compra del material necessari. En cap cas es pretén destinar a la realització dels continguts de l'exposició.

El nou espai expositiu està destinat a ser utilitzat tant pel públic en general com pels centres educatius, ja que pretén abastar un ampli ventall de públic de forma didàctica i efectiva.

Vota clicant aquí!                (instruccions).