|
JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI 2018
CASTELLAR DEL VALLÈS
|
|
Jornada sobre el patrimoni cultural de les Arenes
Dia: dissabte 13 d'octubre de 2018.
Hora: de 10.00 a 13.30 h.
Lloc: antic Hostal de Les Arenes (al veïnat de Les Arenes)
Preu: Gratuït, cal inscripció prèvia
Inscripcions: Cliqueu aquí. o a arxiuhistoriacastellar@gmail.com
Jornada per difondre el patrimoni cultural de la zona de les Arenes de Castellar del Vallès, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. El seu veïnat, caracteritzat per edificis modernistes i nascut com a nucli d'estiueig a inicis del segle XX, ha sabut conservar la seva identitat fins al present.
|
Caminada de descoberta de les Arenes
Dia: diumenge 14 d'octubre de 2018.
Hora: de 9.30 a 13.30 h.
Inici: aparcament de l'ermita de les Arenes.
Preu: Gratuït, cal inscripcíó prèvia.
Recorregut a peu per l'entorn natural i històric de les Arenes. Es visitarà la masia de l'Illa, l'ermita romànica i es tindrà l'oportunitat única de visitar l'interior d'una de les cases modernistes del veïnat d'estiueig. Un grup musical interpretarà els goigs, l'himne i la sardana de les Arenes.
|
|
Programa de la Jornada
1. La història.
- El marc històric i geogràfic (Esteve Prat).
- Cacera de bruixes a les Arenes: el procés contra Violant Carnera (Gemma Perich).
- Refugiats de la Guerra Civil a Les Arenes (Roger Rocavert).
- La Comunitat de Las Siervas de Maria a Les Arenes (membre de les Siervas).
2. L'atractiu paisatgístic.
- L'entorn de les Arenes vist per un excursionista (Òscar Masó).
- La pedra seca a les Arenes (Joan Roura).
(PAUSA)
3. L'estiueig.
- L'estiueig al Vallès (Vicenç Relats, revista Vallesos).
- L'estiueig de muntanya viscut per Pere Quart (Anton Carbonell).
- L'estiueig a Castellar i a Les Arenes (Esteve Prat).
- Records i vivències de Les Arenes (M. Teresa Relat i Pere Moratonas).
Cliqueu per inscriure-us-hi
|
- Visita interior al mas de l'Illa i a la capella de Santa Maria de les Arenes (Josep M. Masagué).
- Interpretació dels goigs de les Arenes (músics de l'Escola de Música Artcàdia).
- Restes arqueològiques al riu Ripoll (Roger Rocavert).
- Fonts de l'Espígol i del Romaní.
- Interpretació de la Sardana i l'Himne de les Arenes (músics de l'Escola de Música Artcàdia).
- Visita interior a la casa modernista de cal Samaranch (Manuel Duran Samaranch).
- Visita exterior a la resta de cases modernistes i a l'antic Hostal.
|
|
|
|
IV Trobada d'Entitats d'Estudis del Vallès - La trobada, organitzada pel Centre d'Estudis de Castellar del Vallès - Arxiu d'Història, la CCEPC i l’Institut Ramon Muntaner i que comptarà amb una conferència marc de Jaume Mascaró, de l’Institut Menorquí d’Estudis, pretén recollir aportacions i treballar en tres dels àmbits o catego... https://ift.tt/2gjUp8S
Aquest emblemàtic indret de Sant Feliu del Racó, a tocar de la font de la Riera, l’hem vist moltes vegades, no sempre amb el detall d’aquesta postal de Lluís Vergés, Spar. El molí fariner és l’edifici més baix del conjunt de cal Cames. El riu és planer i s’aprofita per fer-hi passar a gual els carros cap a la rampa d’entrada, amb una precària passera de pedres. Lluny, es veu el sobreeixidor de l’aigua del rec i al seu davant una llarga passera ben afermada per l’accés a peu. AUTOR: LLUÍS VERGÉS, SPAR ||FONS: MARIA SOLDEVILA Aquest emblemàtic indret de Sant Feliu del Racó, a tocar de la font de la Riera, l'hem vist moltes vegades, no sempre amb el detall d'aquesta postal https://ift.tt/2gjUp8S
Imatge de la façana del magnífic Cine Califòrnia, la més gran sala de cinema, teatre i espectacles que ha tingut la nostra vila, aixecada a la dècada del 1940 per iniciativa particular del castellarenc Emili Torras Vergés. L’obra fou construïda per l’empresa local de Joan Sanosa. Creiem que tenia una platea de 1.200 butaques, un remarcable pas endavant en les necessitats d’esbarjo del poble. S’inaugurà els dies 21 i 22 de juliol de 1945. Imatge de la façana del magnífic Cine Califòrnia, la més gran sala de cinema, teatre i espectacles que ha tingut la nostra vila, aixecada a la dècada del 194... https://ift.tt/2gjUp8S
Vols rebre informació de les activitats del Centre d'Estudis de Castellar per correu electrònic? Dona'ns el teu consentiment des d'aquest enllaç i et mantindrem puntualment informat. En compliment del Reglament General de Protecció de Dades (Reglament (UE) 2016/679), en aquest formulari us proporcionem informació que heu de conèixer en relació amb l’ús de les dades personals que us sol·licitem. https://ift.tt/2gjUp8S
Signatura d'un conveni per a la donació del fons epistolar del poeta Joan Arús
El passat dijous 5 d'abril va tenir lloc a Castellar la signatura del conveni entre la família Arús i el Centre d'Estudis de Castellar del Vallès - Arxiu d'Història per a la cessió de l'epistolari del poeta Joan Arús que romania en mans de la família.
El conveni, signat per la jove de Joan Arús, la Sra. Isabel Mach, en representació de la família Arús, ha permès que el conjunt de correspondència del poeta que conservava la família s'integrés a l'epistolari del Fons del Centre d'Estudis de Castellar del Vallès - Arxiu d'Història, fent-ne possible la seva digitalització i publicació, amb l'objectiu de posar-ho a l'abast de totes les persones interessades. L'acte tingué lloc a la casa pairal de Joan Arús al carrer Major i comptà amb la presència de Joan Sellent nét del poeta i reconegut traductor.
L’epistolari ha estat inventariat per Eulàlia Sagrera i Antoni Seguí i digitalitzat per Joan Roura, i ja es pot consultar lliurement a Internet a través de la pàgina del Centre d'Estudis. La consulta és senzilla, amb una interfície que permet aplicar-hi diferents filtres, veure un mapa dels remitents i accedir a la imatge digitalitzada de qualsevol document amb un clic: Accés a l'epistolari
Els documents s'afegiran al Fons Joan Arús del Centre d'Estudis de Castellar, que inclou molta altra documentació personal del poeta. Amb aquesta incorporació l'epistolari sumarà un total de 1.129 documents datats entre l'any 1909 i 1982 d'uns 400 remitents, entre els quals destaquen figures com Eugeni d'Ors, Joan Puig i Ferreter, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili, Joaquim Ruyra o Joan Sales, i aporten informació sobre els costums de l'època, el tarannà i les idees del poeta, alguns companys de professió i les seves amistats.
Ja podeu consultar l'epistolari de Joan Arús digitalitzat! https://ift.tt/2GMdWMs
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2GMdWMs
via IFTTT
Ja podeu consultar el fons digital a la pàgina del Centre d'Estudis! https://ift.tt/2GMdWMs
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2Hmmdnp
via IFTTT
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2Hmmdnp
via IFTTT
La Plaça Major, ben farcida de vegetació, amb els parterres, el brollador i els bancs de la rodona central
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2H0Bb4o
via IFTTT
Us presentem la proposta del Centre d'Estudis de Castellar – Arxiu d'Història en els pressupostos participatius de l'Ajuntament de Castellar d'aquest 2018: El Museu de Castellar: un nou espai didàctic per a petits i grans sobre el Patrimoni Cultural i Natural de Castellar del Vallès. Instruccions per votar: https://ift.tt/2Jlj33D Els centres educatius de la nostra vila no disposen de cap espai amb recursos didàctics al seu abast on s'expliqui l'entorn, la història i la cultura del municipi. Castellar del Vallès és una vila amb un ric entorn, uns trets culturals i una història construïda al llarg dels segles, que ha conformat una identitat pròpia com a persones, comunitat i poble, però no hi ha cap espai didàctic on aquesta identitat es visqui, s'expliqui i es transmeti a tothom. En aquest indret del Vallès, entre la muntanya i la plana s'hi ha viscut des de la prehistòria. El ïbers, romans i visigots hi van deixar petjada fins a la fundació de les parròquies i ermites medievals, que van ser els primers centres de poblament. A l'època moderna, amb el creixement de l'activitat agrària, es va anar configurant la vila que coneixem ara, en un lloc estratègic de comunicació, que va esdevenir de gran importància en la industrialització. Al Centre d'Estudis de Castellar es conserven documents i objectes de totes aquestes èpoques que s'han anat emmagatzemant en els darrers trenta anys. D'altra banda, la tasca de recerca que s'ha dut a terme ha ajudat a comprendre millor cadascun d'aquests moments històrics i a generar un coneixement sobre la vida i la transformació de la nostre població. Actualment, a la vila no hi ha cap espai expositiu que mostri tota aquesta història de segles, que ajudi a comprendre d'on venim, qui som i apunti d'alguna manera a cap a on anem. Tanmateix el creixent interès per la història i l'entorn natural del nostre poble (Jornades Europees del Patrimoni, Itineraris, grups del Facebook, col·lecció l'Abans...), fa que ens animem a presentar aquesta proposta que pretén oferir a la ciutadania un lloc de trobada amb la seva història i el seu entorn natural. Existeix, doncs, la necessitat per part dels centres educatius de la vila de tenir un lloc de referència pel que fa als aspectes relacionats amb les ciències socials i naturals. Aquest nou espai expositiu, modern i didàctic pretén oferir un suport eficient a l'hora de transmetre els coneixements bàsics d'aquests àmbits de forma propera i amena. L'espai didàctic es trobarà a la Casa Ribas, en el casc antic, on ara mateix hi ha el Centre d'Estudis de Castellar – Arxiu d'Història, equipament municipal que disposa d'una planta baixa amb una sala per a exposicions temporals, un primer pis dedicat a la recerca i consulta, i un segon pis amb dues grans sales a on es pretén instal·lar el nou espai expositiu. La Casa Ribas, un edifici patrimonial catalogat, té totes les condicions necessàries per acollir visitants: accessibilitat, elements d'emergència, etc., i es troba situada en un lloc de fàcil accés. El nou espai didàctic pretén cobrir una mancança històrica. La proposta està alineada amb les noves formes de transmissió no formal del coneixement, lluny de les col·leccions de materials disposats en vitrines dels museus tradicionals. Per aquest motiu el nou espai comptarà amb una sèrie de panells explicatius, espais per a projeccions i dispositius tàctils, tant rèpliques d'originals com multimèdia, a través dels quals petits i gran podran entendre l'espai físic natural i l'evolució del poblament històric de Castellar. D'altra banda, l'espai pretén mostrar algunes de les peces més representatives de la seva història, així com oferir rèpliques d'objectes històrics per tal que els centres educatius i el públic en general pugui manipular i entendre’ls millor. El nou espai constarà de dues sales, totes dues adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i per a infants. En la primera d'elles es farà una explicació de l'entorn natural i un recorregut per la història de la vila a través del temps, des del poblament prehistòric a l'època moderna, amb l'explicació del període, els jaciments o configuració del poble en aquell moment, reproducció de documents i fotografies, etc. La segona estarà dedicada a l'època contemporània i dividida en dos àmbits, l’àmbit agrari i l'àmbit industrial. Els dos espais expositius estaran disposats en expositors de vidre, on es presentara la informació a través de grans vinils, objectes i dibuixos. En les sales podrem trobar peces arqueològiques i objectes històrics significatius, integrats dins l'espai expositiu. Alguns d'ells podran ser manipulats per la canalla. Tanmateix, per a cada període està previst que es projecti una gravació sobre un personatge de l'època (gravació que es pretén fer conjuntament amb l'Esbart Teatral) que ens expliqui com era la vida en aquell moment. Per últim, integrat en l'espai expositiu, es disposaran una sèrie de dispositius tàctils multimèdia que ens ajudaran a aprofundir en el coneixement de l'època. Gràcies a aquests dispositius la informació es podrà anar ampliant i adequant a les noves troballes. El pressupost que aquí es presenta va destinat al cost d'efectuar la instal·lació de l'espai expositiu i la compra del material necessari. En cap cas es pretén destinar a la realització dels continguts de l'exposició. El nou espai expositiu està destinat a ser utilitzat per tots els centres educatius de la vila i també pel públic en general, esplais, etc., ja que pretén abastar un ampli ventall de públic de forma didàctica i efectiva.
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2Jlj33D
via IFTTT
"Los Jóvenes", un altre grup sorgit a Castellar, tocant al que era la sala de l'Ateneu, al lloc on és ara l'Auditori:
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història https://ift.tt/2pzRTOp
via IFTTT
Mentre els Beatles revolucionaven la música arreu del món, a Castellar els Clippers actuaven a la sala d'espectacles més gran del poble. Han passat prop de 53 anys d'ençà:
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2DyTx76
via IFTTT
Quatre agents i un caporal dels Mossos d'Esquadra a la plaça Major a Castellar (1934)
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2IdnH3i
via IFTTT
La importància de la recerca local i la memòria històrica.
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2tf9j70
via IFTTT
Garatge i oficines de la Valesana vers el 1965
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2GUhpnJ
via IFTTT
La darrera de la sèrie de fotografies de la gran nevada del Nadal del 1962 mostra ell carrer de les Roques des de davant de cal Faci
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2t9LA8n
via IFTTT
Nevada del 62: Carrer Major
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2GDQUm9
via IFTTT
Nevada del 62: Ningú al poble havia vist mai una nevada així a la comarca!
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2HDwGu6
via IFTTT
L'any 1962, al nostre poble i comarca, se'l recorda per dos fets meteorològics excepcionals: la catastròfica riuada del 25 de setembre i la insòlita nevada de les festes de Nadal. Amb la imatge d'avui iniciem una sèrie de quatre per recordar-ho. L'emblemàtica font de la plaça Major, amb les escales esborrades per la gruixària de la neu, d'entre 60 i 70 cm. Les escultures dels brocs de l'aigua quasi no es veuen. Pel carrer, només hi ha rastres de la gent que hi ha passat a peu.
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2GEsb29
via IFTTT
El nou pont, gairebé enllestit, abans de ser inaugurat:
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2GiO0E8
via IFTTT
La riuada va ser el 1962, evidentment, abans de la construcció del pont! És una errada en la redacció de la notícia per part de l'Arxiu. Disculpeu!!
from Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història http://ift.tt/2CYM6Xk
via IFTTT
|