Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni

Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2fdA6VN
via IFTTT

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX. Quan parlem de l'Escola Pia d'aquella època ja se sobreentén que era una escola masculina. L'aula que veiem és gran. Segurament, és a l'edifici del darrere de la capella, on ara hi ha el local del Grup Pessebrista. Observem la formal actitud dels alumnes, amb els braços creuats, assegut cadascú al seu pupitre de fusta. Tots amb bata i un bon nombre amb el cap pelat. Els tres cartells de la paret del fons són les taules de sumar, multiplicar i dividir; per sobre hi ha dos mapes i a la dreta, mig tallada, una pissarra amb una divisió.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2frB81c
via IFTTT

Aplec de Sant Sebastià, principis s. XX

A mitjan gener, l'Aplec de Sant Sebastià de Montmajor tenia molta anomenada entre els pobles dels voltants: Caldes, Sentmenat, Castellar, Sant Llorenç, Gallifa i Sant Feliu de Codines. Ho demostra la gentada que s'hi veu mentre encara van arribant persones per un dels camins. Castellar hi desplaçava, a peu, una representació ben nodrida. Les fumerades són dels nombrosos focs que feien les colles per escalfar-se i coure les vitualles. Podem observar que el conreu de la vinya encara era ben present.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2enMtNN
via IFTTT

Forn de Can Sallent, vers 1910-15

Construcció del nou forn de Can Sallent, dedicat a la fabricació de calç en procés de cuita contínua destinada a la indústria química i a la construcció, que substituïa un forn artesanal més antic. Era una instal·lació moderna, de gran producció. Les bastides de fusta, probablement, van ser construïdes per l'autor de la fotografia, 'el fuster de Sant Feliu'. A la casa del darrere hi vivia la família Pujol, dedicada a l'explotació amb diversos fills: Miquel, Rossend, Quim, tots amb l'apel·latiu 'de Can Sallent'.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2eZJR9H
via IFTTT

Memòries de l'Arxiu d'Història a L'ACTUAL: Trobada d'ocellaires, vers 1915

Des de principi de segle XX hi ha hagut molta afició als ocells cantaires. En aquesta fotografia hi podem veure una trobada de diverses entitats d'ocellaires amb els seus estandards baixant pel Passeig, entre els carrers Dr. Rovira i Dr. Pujol. Es pot apreciar que una de les entitats procedia de Gràcia i una altra de Santa Perpètua. Probablement, s'havien reunit a Castellar per a celebrar el certamen ocellístic que cada any es feia el dia de Pasqua Granada. En altres dates eren els aficionats castellarencs, els qui es desplaçaven a les altres localitats.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2es5x1i
via IFTTT

Xerrada sobre el poeta Joan Oliver.

Les xerrades de l'Arxiu d'Història.

JOAN OLIVER, ESCRIPTOR EXIGENT I COMPROMÈS
"Encara som a les trinxeres i les nostres armes són les paraules"

Dia: dijous 20 d'octubre
Hora: 19.30 h
Lloc: Sala d’Actes del Mirador.
  
El proper dijous dia 20 d'octubre, Anton Carbonell ens parlarà de la seva darrera recerca sobre el poeta Joan Oliver, "Pere Quart", a l'Arxiu Històric de Sabadell, a partir de la documentació conservada en el Fons Joan Oliver. El poeta descendia de la casa pairal de ca n'Oliver de Castellar del Vallès, on hi feia algunes estades.

Anton Carbonell és professor de literatura, membre del Col·lectiu Pere Quart (format per professors d'institut i d'universitat, per alumnes del màster de secundària i per escriptors, que treballen en defensa i a favor de la literatura catalana), autor de manuals de literatura i d'edicions d'un clàssic del teatre català com Àngel Guimerà ("Terra baixa", "Maria Rosa", "Mar i cel"), però també de Manuel de Pedrolo i de Josep Maria Benet i Jornet. Tot i la jubilació de la docència a la secundària, continua dedicat a la didàctica, a la recerca i a treballar pel foment de la literatura catalana. 

Nota del Grup de Recerca de la Pedra Seca sobre la ruta de les Jornades Europees del Patrimoni

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DE 2016

(Anar a l'entrada original)

Jornades Europees del Patrimoni

En l’àmbit de les Jornades Europees del Patrimoni, la nostra entitat, junt amb l’Arxiu d’Història, vàrem organitzar una descoberta del patrimoni de la construcció de pedra en sec i d’altres elements locals, com ara els forns de raig urbans que passen desapercebuts i les pedreres del Forn de Raig i del Meima.

De la mà d’en Joan Roura, pel Grup de Recerca de la Pedra Seca del C.E.C., i d’en Roger Rocabert, per l’Arxiu d’Història, els 27 assistents van gaudir d’una passejada en la que es feien diferents aturades als punts en els que es trobaven els elements protagonistes de la jornada, allà on rebien les acurades explicacions dels experts.

S’inicià a l’aparcament que es troba entre la Ronda de Tramuntana i el Carrer Forn de Raig, amb la intenció de mostrar les restes de dos forns de raig que es troben allà mateix, que passen desapercebudes per a bona part dels vianants que freqüenten aquella zona i que donen nom a un dels carrers esmentats.

Aquests forns de raig, molt més productius que els seus antecessor d’olla, van cessar la seva activitat l’any 1972, suposadament per la baixa rendibilitat davant la competència.

La Pedrera del Meima va treballar fins a la dècada del 1960, produint pedra per a vistoses construccions locals, com ara l’església de Sant Esteve, i també de la ciutat de Barcelona.

Costes amunt, passant pel Bosc de Pedres, els participants van gaudir de la visita a diferents barraques de pedra seca que es troben escampades pel Puig de la Creu, entre les que hi són dues de noves que han aparegut en les darreres setmanes, una d’elles molt peculiar per constar de dos cossos comunicats entre si.

Cal fer esment que s'ha iniciat el procés de preparació de l'expedient de la candidatura internacional de l'arquitectura de "Pedra en sec" com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en el que participen més de sis països i també la Generalitat de Catalunya.

La jornada es va donar per finalitzada al costat del forn de calç que es troba a la sortida del poble, camí de Can Cadafalch.

Cal agrair l’assistència dels participants, així com les exhaustives explicacions rebudes d’en Joan i d’en Roger.