Xarrada: Molins paperers del Ripoll

Xerrada: Molins paperers del Ripoll
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2ktcYcS
via IFTTT

L'Actual

Concentració d'una companyia sencera de cavalleria a l'esplanada de la plaça del Camp Senyor, juntament amb una nombrosa assistència de públic. Arrambat a la paret, cap al fons, s'aprecia un altar improvisat (sembla la mare de Déu de la Mercè), amb un celebrant amb roquet i sotana. Es veu bé, a l'esquerra, la casa del Bonaventura Guibernau, pràcticament acabada. Hi ha una persona enfilada a l'edifici de les Escoles, des d'on és feta la fotografia
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2kTcnhs
via IFTTT

L'Actual

Panoràmica clàssica d'una vista parcial de Castellar, molt repetida al llarg dels anys. Hi veiem, destacat, el molí de vent de l'Olleta. Moltes barraques i oliveres grans, una bassa rodona i els feixos de canyes dels horts. Cap a l'esquerra, la fàbrica Vda. de Toribio Pobla "L'Estaca", amb la xemeneia i un gran eucaliptus que hi havia al pati, davant del carrer Hospital.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2kgfQYA
via IFTTT

Acte Commemoratiu Mn. Joan Abarcat

Acte Commemoratiu Mn. Joan Abarcat
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2jLUKhe
via IFTTT

Nou número de la revista Plaça Vella

Us presentem el darrer número de la revista Plaça Vella que editem des de l'Arxiu d'Història de Castellar, que ja us podeu descarregar gratuïtament des de la nostra web. En aquest número, Josep-Oriol Font ens parla de la història de la Comunitat de Regants de l'aigua de Canyelles, d'arrels medievals. També recuperem un personatge important de la nostra literatura, l'escriptor castellarenc Joan Vives i Borrell, de la mà de l'Eulàlia Sagrera. Un altre article ens mostra com Castellar va esdevenir un poble al segle XVIII, a partir de l'estudi de Joan Antoni Ferran de l'urbanisme modern i de les famílies castellarenques. I, finalment, es fa un repàs de les primeres orquestres castellarenques i els seus intèrprets, centrant l'atenció en el seu màxim exponent: Los Hidalgos del Vallés, més tard convertits en la cobla-orquestra La Principal de Castellar, fruit de la recerca de Joan Grau i Roger Rocavert.

DESCARREGA-TE-LA AQUÍ!

Verema castellarenca, vers 1990

Verema castellarenca, vers 1910 (no 1990 com diu a l'Actual!!!) A Castellar, el cultiu de la vinya gairebé ha desaparegut, malgrat la gran importància que havia tingut en el passat. Aquesta foto és un dels escassos testimonis gràfics de la verema a Castellar: un grup d'homes collint raïm a una vinya de ceps grossos, com solien ser les de vora el poble en aquell temps. Porten camises clares arremangades, faixa, armilla, boines i gorra. Sembla que la vinya estava situada cap a la cruïlla dels actuals carrers Barcelona i Arbreda. A l'horitzó, amb grans oliveres, el turó de Puigverd.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2g3mLTo
via IFTTT

A favor de Castellar del Vallès com a espai escrit

Volem compartir aquest interessant article d'Anton Carbonell aparegut avui a L'Actual. A favor de Castellar del Vallès com a espai escrit. El curs passat, un grup de professors d'alguns centres educatius de Castellar del Vallès vam endegar una experiència singular. A partir de la feina feta per la bona gent de l'Associació La Pedra Fina (i especialment per Daniel Rocavert) i de l'Arxiu d'Història i el Grup de la Pedra seca, vam donar forma a una ruta literària pels voltants de Castellar relacionada amb la poesia de Joan Arús, que tenia uns codis QR com un factor de senyalització i de referència informativa històrica i literària. L'activitat anava adreçada als alumnes de quart d'ESO i se'n van beneficiar els dos instituts públics i les dues escoles privades del poble. Amb l'ajut de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Castellar, vam aconseguir implicar el poeta Miquel Desclot, que va fer sessions d'introducció al llenguatge de la poesia i als versos de Joan Arús a tots els centres educatius del poble. També, l'ajut institucional ens va servir per editar i distribuir uns dossiers didàctics que es van treballar a l'aula i que van quedar com un recordatori material per a l'alumnat de l'activitat realitzada. Crec que l'experiència va ser prou positiva. Els alumnes van prendre consciència d'un paisatge i d'una poesia que no resultaven llunyans i que, a la fi, il·lustraven i enriquien els seus referents més pròxims. Conèixer el seu entorn natural, valorar-lo i vindicar-lo és una operació que, ben segur, molts nois i noies del poble van saber apreciar. Després de fer la ruta i llegir els versos de Joan Arús, totes les formes del paisatge prenien una dimensió afectiva nova. Els camins, la font, la malesa, el gorg, el riu, els arbres, els ocells, la casa pairal,… esdevenien una realitat propera i les paraules del poeta aconseguien un sentit complet. En aquests moments, però, tenim damunt la taula un repte important com a comunitat educativa i com a poble. Hem d'evitar que tots els esforços dedicats a la QRuta Arús quedin esvaïts per la deixadesa i la inoperància administratives. ¿Per què no comencem a integrar activitats com l'explicada en una veritable política educativa i cultural per a Castellar del Vallès? ¿Per què no som conscients que tenim una oportunitat extraordinària per reivindicar els nostres paisatges a través dels recursos que ens ofereixen els textos literaris? I, alhora, ¿pot haver-hi una fórmula més adient perquè el nostre entorn natural estigui endreçat i protegit des d'una perspectiva medioambiental que integrar-lo com a rutes literàries? No malbaratem un patrimoni natural, arquitectònic i històric important; sens dubte, molt ben inventariat, però malauradament desaprofitat per a la col·lectivitat. I adonem-nos que tenim una sèrie d'espais que demanen a crits una intervenció institucional i política per revertir-los a favor de la comunitat educativa i de la ciutadania. També, per tenir-ne cura des de l'àmbit medioambiental, evitar-ne la degradació i fomentar l'educació cívica de l'entorn. Hi ha itineraris que tenen unes possibilitats considerables com a rutes literàries. Penseu que Joan Oliver-Pere Quart, un dels grans escriptors de la literatura catalana del segle XX, va tenir una relació estreta amb Castellar del Vallès i els seus voltants. Ca n'Oliver, el Castell de Clasquerí i, anant una mica més lluny del nostre terme, el Marquet de les Roques (Vall d'Horta) constitueixen un veritable Espai Escrit, que hauríem de saber valorar com una de les riqueses culturals que ens singularitzen. ¿Per què no ens apliquem a convertir-lo en patrimoni viu, a l'abast de tothom, amb una gran potencialitat d'establir aquesta relació tan productiva entre entorn paisatgístic i literatura?
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2gtCqcY
via IFTTT