Pont de Cal Pinyot, 1909

Treballs de muntatge i col·locació del pont metàl·lic sobre el riu Ripoll davant de la fàbrica de cal Pinyot, a St. Feliu del Racó, un pas clau per travessar el riu. Antigament es passava a gual i amb palanques, però una forta riuada l'octubre de 1907 s'ho emportà tot. L'Ajuntament pensà primer a bastir un pont d'obra, però finalment va optar per aquest de ferro comprat de segona mà a l'Ajuntament de Ripollet per 1.300 ptes. La bastida de fusta fou, molt probablement, obra de l'autor de la foto, el fuster de Sant Feliu.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2gfX7tf
via IFTTT

Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni

Xerrada sobre Viquipèdia i patrimoni
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2fdA6VN
via IFTTT

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX

Col·legi dels Escolapis, inicis s. XX. Quan parlem de l'Escola Pia d'aquella època ja se sobreentén que era una escola masculina. L'aula que veiem és gran. Segurament, és a l'edifici del darrere de la capella, on ara hi ha el local del Grup Pessebrista. Observem la formal actitud dels alumnes, amb els braços creuats, assegut cadascú al seu pupitre de fusta. Tots amb bata i un bon nombre amb el cap pelat. Els tres cartells de la paret del fons són les taules de sumar, multiplicar i dividir; per sobre hi ha dos mapes i a la dreta, mig tallada, una pissarra amb una divisió.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2frB81c
via IFTTT

Aplec de Sant Sebastià, principis s. XX

A mitjan gener, l'Aplec de Sant Sebastià de Montmajor tenia molta anomenada entre els pobles dels voltants: Caldes, Sentmenat, Castellar, Sant Llorenç, Gallifa i Sant Feliu de Codines. Ho demostra la gentada que s'hi veu mentre encara van arribant persones per un dels camins. Castellar hi desplaçava, a peu, una representació ben nodrida. Les fumerades són dels nombrosos focs que feien les colles per escalfar-se i coure les vitualles. Podem observar que el conreu de la vinya encara era ben present.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2enMtNN
via IFTTT

Forn de Can Sallent, vers 1910-15

Construcció del nou forn de Can Sallent, dedicat a la fabricació de calç en procés de cuita contínua destinada a la indústria química i a la construcció, que substituïa un forn artesanal més antic. Era una instal·lació moderna, de gran producció. Les bastides de fusta, probablement, van ser construïdes per l'autor de la fotografia, 'el fuster de Sant Feliu'. A la casa del darrere hi vivia la família Pujol, dedicada a l'explotació amb diversos fills: Miquel, Rossend, Quim, tots amb l'apel·latiu 'de Can Sallent'.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2eZJR9H
via IFTTT

Memòries de l'Arxiu d'Història a L'ACTUAL: Trobada d'ocellaires, vers 1915

Des de principi de segle XX hi ha hagut molta afició als ocells cantaires. En aquesta fotografia hi podem veure una trobada de diverses entitats d'ocellaires amb els seus estandards baixant pel Passeig, entre els carrers Dr. Rovira i Dr. Pujol. Es pot apreciar que una de les entitats procedia de Gràcia i una altra de Santa Perpètua. Probablement, s'havien reunit a Castellar per a celebrar el certamen ocellístic que cada any es feia el dia de Pasqua Granada. En altres dates eren els aficionats castellarencs, els qui es desplaçaven a les altres localitats.
from Arxiu d'Història de Castellar del Vallès http://ift.tt/2es5x1i
via IFTTT

Xerrada sobre el poeta Joan Oliver.

Les xerrades de l'Arxiu d'Història.

JOAN OLIVER, ESCRIPTOR EXIGENT I COMPROMÈS
"Encara som a les trinxeres i les nostres armes són les paraules"

Dia: dijous 20 d'octubre
Hora: 19.30 h
Lloc: Sala d’Actes del Mirador.
  
El proper dijous dia 20 d'octubre, Anton Carbonell ens parlarà de la seva darrera recerca sobre el poeta Joan Oliver, "Pere Quart", a l'Arxiu Històric de Sabadell, a partir de la documentació conservada en el Fons Joan Oliver. El poeta descendia de la casa pairal de ca n'Oliver de Castellar del Vallès, on hi feia algunes estades.

Anton Carbonell és professor de literatura, membre del Col·lectiu Pere Quart (format per professors d'institut i d'universitat, per alumnes del màster de secundària i per escriptors, que treballen en defensa i a favor de la literatura catalana), autor de manuals de literatura i d'edicions d'un clàssic del teatre català com Àngel Guimerà ("Terra baixa", "Maria Rosa", "Mar i cel"), però també de Manuel de Pedrolo i de Josep Maria Benet i Jornet. Tot i la jubilació de la docència a la secundària, continua dedicat a la didàctica, a la recerca i a treballar pel foment de la literatura catalana.